TAMAÑO DEL ARCHIVO | 1,61 MB |
ISBN | 9788475028460 |
FECHA | 2012 |
Un poemari lliurat de ple a la tradició de la poesia catalana i a una genealogia femenina on les afinitats més clares són especialment amb Maria Àngels Anglada, Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló, entre les poetes més significatives i entre les més properes a l’autora. La poesia de Passola coincideix amb la sensibilitat poètica del segle vint en funció de la millor poesia moderna escrita en llengua catalana. No és que l’autora prescindeixi de Llull o Ausiàs March, i de fet coneix prou bé el codi de l’amor cortès d’origen provençal del que poua Ausiàs March, tot i sense oblidar les trobairitz i en especial la comtessa de Dia. Tampoc podia faltar el punt foixià, “Comiat” és un homenatge a la poesia de J.V Foix i, a més d’incloure l’evocació poètica dels seus noms femenins, clou amb els següents versos: “Plora i llu l’arc de la Insurrecció. / Oh Llull! Oh March, la claredat dels signes: / Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes. /So dels Mots sense Mort, Transgressió.” “Fragment del pròleg de Neus Aguado
L'altre dia, hi havia el cap a l'oficina i vàrem tenir una conversa molt interessant. Ell dèia que, a la vida, no s'ha de tenir pressa, sino que hem de respirar amb tranquil·litat i no pensar massa / capficar-se tant per les coses.